Qui patrocina els Jocs Olímpics (verds?) de Londres?

Ja estem acostumats al patrocini en l’esport. Hi ha de tot – bancs (Saxobank o BNP al ciclisme), petroquimiques (Petronas al Formula 1 o Liquigas al ciclisme), begudes (Red Bull al Formula 1 o Carling al rugby i futbol), i rellotges, roba, telefonia, targetes de credit, i un llarge etcétera. Fins i tot, el FC Barcelona, un dels últims reductes sense patrocinador visible, ha caigut sota els encants del Qatar Foundation, malgrat que es sospita que dita fundació també patrocina grups extremistes i predicadors que fomenten l’abús de les dones, entre d’altres actituds “modélics”.

Afortunadament, ja no tenim els equips “tabacaleros” de Marlboro, Gauloise o John Player Special.

No discuteixo que sense el patrocini, molts (potser la majoria) d’esports/equips/torneigs o esdeveniments serien inviables i si les empreses volen lligar els seus noms a activitats que projecten un imatge positiu, endavant.

Però hi ha esdeveniments de tal magnitut i repercussió que els organitzadors hauríen de tenir molta cura de quins noms hi queden associats. I l’edeveniment més grand és, indiscutiblment, els Jocs Olímpics, enguany a Londres. Mirem quins són aquests noms que paguen per lligar el seu imatge als jocs? Aquests jocs que reclamen ser els jocs més verds mai, amb una reducció de 50 percent en les emissions de CO2, el foment del tansport sostenible, un reciclatge molt cuidat, etcétera.

Així que podriem anticipar que les empreses patrocinadores seríen sólides amb unes credentials “verdes”.

Com per exemple la BP.

La mateixa empresa que el 2011, va tancar la seva filial d’energies solars, BP Solar.

La mateixa que explota les sorres bituminoses d’Alberta a Canadà, rao per la qual el païs es va renegar del Tractat de Kioto, també l’any 2011.

La mateixa empresa que esta en litigi amb el govern d’Estats Units sobre les conseqüències del desastre del Deepwater Horizon al Golf de Mèxic a l’abril de 2010 que va vesar 780.000 metres cúbics de cru.

També figura Dow Chemicals, propietaris de l’empresa Union carbide que tenia una fabrica a la ciutat de Bophal a la Índia on l’any 1984 es va produir un desastre químic que va matar a 12.000 persones i afectar a 600.000 i que el loc de l’acident encara esta per descontaminar.

Un altre a la llista és la Rio Tinto Zinc. Com a empresa minera i productor de metalls, suministra les materies per fabricar les medalles pels jocs.

Cherise Udell, la fundadora mares de Utah per al Aire Net, va dir: “Em va alegrar molt saber que el comitè olímpic de 2012 intentava fer els Jocs els més verds mai. Llavors vaig saber que metall de Rio Tinto d’una controvertida mina de Utah, s'utilitza per fer les medalles. En Utah, Rio Tinto és la principal emissora de toxines que danyen a la salut humana.” La mina de Bingham Canyon és el forat més grand fet per l’home.

Un altre dels principals patrocinadors és ni més ni menys que McDonalds. Per celebrar-lo hi haurà la franquicia de McDonalds més grand del món, amb espai per 1.500 persones simultaneament dins del Parc Olímpic. De fet, des de 1976, el nom de McDonalds ha estat associat amb aquest esdeveniment. És a dir, s’estableix un vincle entre els imatges dels atletes més ràpids, àgils i forts, i un estil de menjar ràpid que poc té a veure amb una dieta sana per aconseguir les proesses atletiques olímpiques.

El Terence Stephenson, portaveu de la Reial Academia de Col·legis Médics va dir que; “És molt trist que un esdeveniment que celebra el millor dels èxits esportius ha de ser patrocinat per empreses que contribueixen al problema de l'obesitat i els hàbits no saludables”.

Vist el ventall de formes que fan possible aquests jocs, posem en entredit l’afirmació que poden ser realment els més verds mai. I si ho són, seria perquè els anteriors no ho eren gens. També podria ser que són les empreses amb més dificultats per vendre’s com a netes i verdes, que més empeny posen a associar-s’hi com a patrocinadors, i això voldria dir que els organitzadors o bé no saben què vol dir “ecològic” o bé són simplement tan cínics com les empreses esmentades.

Com a postdata, (no ecològic) podem afegir que un altre dels patrocinadors és l’empresa americana d’auditors Deloitte. És un nom que hauria de sonar, i malament, pels accionistes i clients de Bankia. Deloitte va donar per bons els comptes de Bancaja, Caja Madrid i el Banc de València, tots clients habituals seus, i així va facilitar el cami a la fusió que donaria lloc a Bankia. Un altre mostra de responsibilitat que ja s’afegix el seu nom als jocs de Londres. No sabem si també fan la comptabilitat pels jocs.