Qui mata les abelles?

Des de fa anys hi ha una preocupacio per les abelles. En molts llocs del mon, s’ha hagut molts cassos de mort sobtada de colònies d’abelles sense cap explicació clara. I això ens hauria de preocupar perquè sense la seva pol·linització de les plantes i arbres, no tindriem gairebé ni fruites ni verdures i la cadena alimentària quedaria molt malmesa, eliminant la nostra capacitat de produir aliments. I com és que això passa?

Hi ha moltes hipòtesis – malalties, fongs, virus, un àcar, i fins i tot, les radiacions dels telèfons mòbils. Hi ha un altre que ressona des de fa temps- els pesticides. Logicament, si apliquem pesticides a les plantes per matar insects, no ens hauria d’estranyar que moren les abelles  també. Però, no. Les proves fetes fins ara no han mostrat que les dosis de pesticides trobades en l’entorn de les abelles podrien matar-les. I els productors de pesticides sempre es desmarcaven del problema a base d’aquestes proves.

Però ara, s’ha descobert que no cal que els pesticides maten per destruir les colonies. Només cal debilitar-les. La abella és un animal social que treballa en equip pel bé de la societat/colònia. I noves recerques han demonstrat que a dosis petites, una familia de pesticides neurotòxiques, els neonicotinoides, afectan la capacitat de les abelles de navegar fora del rusc i funcionar dins de la colònia. És com si a una població humana hagués una gran epidèmia de Alzheimer’s – amb la majoria de les persones incapaces de cuidar de si mateix, treballar o trobar el camí de casa una vegada fora. Una societat humana no duraria gaires dies així, i les de les abelles tampoc.

Grups de científics al Regne Unit i França han estudiat els efectes dels neonicotinoides, que s'utilitzen en més de 100 paisos en els cultius agrícoles i jardins. Els neonicotinoides investigats en dos articles publicats en la revista Science s'utilitzen en cultius com els cereals, la colza i el gira-sol.

Sovint, s'apliquen a les llavors abans de plantar. Així el plaguicida es troba en cada part de la planta per evitar les plagues d'insectes, com els áfidos. Però també entra en el pol·len i nèctar, que és com pot afectar a les abelles. Un altre conseqüència sembla ser que el número de reines també disminueix. En els experiments del David Goulson a la universitat escocesa de Stirling sobre un dels neonicotinoides anomenat imidacloprida, els ruscos contaminats només tenien unes  dues abelles reines en contra de les 14 de les colònies no afectades, Diu el Dr. Goulson, “L'ús d'aquests plaguicides està tan estesa que la majoria de les colònies d'abelles a les zones de cultius herbacis és probable que estiguin exposats a ells, pel que existeix la possibilitat que juguin un paper important en la supressió de les poblacions d'abelles en una escala bastant sorprenent.”

El grup de recerca francès va investigar l'impacte d'un neonicotinoide diferent, el tiametoxam, sobre la capacitat de les abelles de trobar el camí de tornada a la colònia després de sortir a la recerca d’aliments. Amb etiquetes petites a l’esquena de les abelles, van demostrar que un nombre significativament menor d’insectes van tornar si prèviament havien estat exposats a nivells de tiametoxam que es poden trobar al camp. L’investigador francès Henry Mickael de l'Institut Nacional Francès de Recerca Agrícola (INRA) en Avinyó va dir que, “El que trobem és que en realitat si les colònies estan exposades als pesticides, la població podria disminuir fins a un punt que es posaria en risc de col·lapse a causa d'altres factors d'estrès.”

“Fins avui, la majoria de les proves requereixen que les dosis trobades en la naturalesa no maten les abelles, però els processos d'autorització ignorar les possibles conseqüències per al comportament de les abelles, i esperem que els responsables seran més curosos.”

A nivell de la UE, la Comissió d'Agricultura i Desenvolupament Rural ha sol·licitat a la Comissió Europea que augmenti la investigació i elabori un pla d'acció per a la conservació de les abelles. Però malgrat això i una prohibició de les neonicotinoides a Alemanya, França i Italia, les empreses productores no semblen disposades a admetre que aquests productes són un risc per les abelles i per tant, a la alimentació humana. Al menys, no directament.

El web de Bee Life el 30 de març d’enguany va esmentar que l’empresa Bayer comercialitza un producte contra les termites amb el nom de Premise200SC a base de imidacloprida, i la informació publicada per l'empresa alemanya descriu un process molt semblant als resultats dels estudis publicats a Nature. La empresa explica com el producte actua en aquestes paraules-

“Les termites són susceptibles a malalties o fongs trobats a terra. Una part principal del seu mecanisme de defensa són els seus hàbits de neteja, el que permet a les termites desfer-se de les espores de fongs abans que aquestes germinen i causen malaltia o mort. El Premise 200SC plus Nature interfereix amb aquest procés natural mitjançant la reducció de les defenses naturals.

Què és el Premise 200SC plus Nature?

Baixes dosis de imidacloprida a la zona tractada desorienten a les termites i les fa deixar el seu comportament natural de neteja. La neteja és important per a les termites per protegir-se dels fongs patògens del sòl. Quan les termites deixen de netejar-se, els fongs que ocorren naturalment a terra ataquen i maten les termites. Imidacloprida fa els fongs 10.000 vegades més perilloses per les termites. La naturalesa ajuda a imidacloprida a donar un control inigualable. Aquest control es diu Premise 200SC plus Nature”.

O sigui, explica com el imidacloprida ataca un insecte social, la termita, per via neuronal, debilitant la seva capacitat de autoprotegir-se mitjançant els comportaments socials, però la mateixa indústria nega que aquesta classe de productes afecten un altre classe d’insecte social: les abelles. Per la boca mor el peix!

I que podem fer? En paraules de Mai Berenbaum, director d’entomologia a la Universitat d'Illinois i expert en aquest camp, “No hi ha dubte que els neonicotinoides s'utilitzen sense cura, per no dir més”

“Cinquanta anys d'experiència hauria de haver-nos ensenyat que l’ús excessiu d’una sola classe de compostos és una pràctica intrínsecament insostenible, i que el pre-tractament de les llavors, quan els problemes de plagues poden ni tan sols ser presents, és increiblement imprudent.”

Donat que els jardins i parcs, amb la seva varietat de plantes, poden ser reserves interessants per les abelles, potser un primer pas seria fer cas al Dr. Goulson. Va dir, “Personalment m’agradaria prohibir els insecticides per complet als jardins” i afegeix que “Hi ha poques plagues serioses d'insectes en la jardineria, i si les roses tenen unes quantes pulgons, no és gran cosa.”
A decidir, sense una prohibició és poc probable que es deixa d'utilitzar aquests productes al camp, però tots podem eliminar-los de casa nostra. És en el nostre propi interès.

La ciència - creure o no creure

La ecologia i el medi ambient són temes molt complexos i que requereixen endinsar-se en conceptes científics també de vegades molt complexos. Aquesta complexitat esdevé encara més complicada quan els temes tenen un vessant politico-ideològic o quan la ciència treballa amb models o previsions experimentals. Si afegim una tendència creixent de malfiar dels científics i la seva feina, tenim un còctel explosiu, ja que el coneixement científic ha de servir com a base de la nostra societat tecnològica.

Per que existeix aquesta desconfiança i els moviments anti-científics i quines són les conseqüències? El mes passat, Nina Fedoroff, la presidenta de l’Associació Americana per l’Avançament de la Ciència (AAAS), va confessar al congrés anual de l’associació a Vancouver, que esta “molt espantada” pel moviment anti-científic que s’escampa sense control per Estats Units i en menor grau per la resta del mon occidental.

Va dir que, “Anem relliscant cap a una nova edat fosca i sembla que no podem fer res. Estic profundament deprimida per la dificultat que existeix només per fer una conversa realista sobre temes com el canvi climàtic o els organismes modificats genèticament.”

Referint als debats electorals del partit Republicà on els candidats semblen competir de veure qui és més contundent en rebutjar els coneixements científics, la professora Naomi Oreskes de la universitat de Califòrnia va dir “Nosaltres, que vam créixer als anys seixanta, quan vam enviar homes a la lluna, ara hem de veure mentre cada candidat republicà nega la ciència darrere el canvi climàtic i la evolució. És una situació sorprenent i molt preocupant.”

Cientistes i institucions científics a Estats Units, incloent la agencia per la Protecció del Medi Ambient (EPA), han rebut atacs sistemàtics directes i indirectes per desacreditar les seves investigacions quan van en contra dels interessos dels sectors més conservadors i les industries que els financen en una ona creixent que ha desconcertat molts experts. Els diners per aquests atacs venen de corporacions com Exxon o persones molt riques com els germans Koch i es canalitzen a través de institucions pseudo-científics com el Heartland Institute.

Oreskes diu que la comunitat científica ha tardat en adonar-se que teniu davant seu. “En el passat, es pensava que el problema era educació. Només feia falta un esforç per parlar amb professors, el públic i els líders polítics. Aleshores veurien les qüestions i entendrien la necessitat de actuar-n’hi. No obstant, ara ens adonem que ens afrontem a intents massius de soscavar les dades científiques per part la gent a qui aquestes dades representen una amenaça als seus interessos. Donat el poder d’aquestes persones, serà una feina dura contrarestar les.”

No només afecta a Estats Units. Sr. Bob Ward de l’Institut Grantham de Investigació sobre el Canvi Climàtic, a Londres diu, “En els propers anys, ens haurem de preguntar si les polítiques publiques s’haurien de basar-se en proves robustes i la anàlisi rigorós dels experts o deixar-nos guiar pels “lobbys” que responen a dogmes ideològiques estretes. La resposta pot semblar òbvia però al Regne Unit hi ha esforços de promoure ideologia sobre les presses de decisions basades en la evidencia contrastada sobretot en el tema del clima.”

Queda palès que els científics se senten assetjats i que hi ha un creixent anti-ciència en molts aspectes. No és res nou. L’exemple clàssic és de Galileo i la seva lluita contra la dogma catòlica en el tema del heliocentrisme. També podem dir que hi ha anti-ciència de dretes i esquerres. 

A més a més de la tendència actual a Estats Units on una dinàmica dretana amenaça la “llibertat” del científic, hi ha l’exemple de l’Alemanya de Hitler amb l’orgull racial com a element primordial en contra de la degenerada “ciència jueva” (i art). Aquesta ant-ciència conservador o de dretes també qüestiona la imparcialitat del científic sobretot quan qüestiona les creences establertes i com a tal s’enllaça amb la anti-ciència religiosa que veu noves idees i plantejaments com a reptes pel discurs establert, lo tradicional el espiritual i com una força materialista i racionalista que desviarà els fidels del bon camí marcat pels textos sagrats. Això es veu en els discursos integristes radicals islàmics, cristians, hindús i jueus. 

Una tendència semblant es troba entre els moviments i sectes “New Age” i espiritualistes; una tendència al rebuig del discurs racional de la ciència i la recerca d’alguna resposta als reptes de la vida moderna. A l’esquerra trobem una anti-ciència que es demostra en la manera que tenen alguns de sobreestimar els riscos derivats de la energia nuclear i subestimar aspectes més nocius d’altres tecnologies. Com valorarem el risc d’un potencial catàstrofe nuclear contra la catàstrofe actual i diari de les emissions de CO2, o de mercuri de les centrals tèrmiques?

Segons el professor Roger Balian, ex-director de Societat de Física de França, la anti-ciència creix entre les persones que volen respostes inequívoques a tot, el “sí” o el “no”, cosa gairebé impossible en el mon tant complex on vivim. I aquesta mateixa complexitat obra en contra de la mateixa ciència ja que amaga les beneficies derivades de la investigació i fins i tot en la medicina. També atribueix un paper en aquesta tendència al creixement de “disciplines” com astrologia, numerologia i una nostàlgia per una vida simple i “natural”.

Això es reflecteix en el moviment ecologista que en bastants països s’ha convertit en una força política, positiva quan exigeix que les industries i govern actuen amb cura i quan treballa per augmentar la sensibilitat ambiental entre la població, però negativa quan escampa mites o temors sense fonament.

El professor Balian identifica aquestes tendències de hostilitat i manca de confiança amb varies factors.

• Que la barrera entre el públic i els científics creix amb l’augment de la abstracció en la ciència.
• Que la formació científica dels docents i periodistes no és adequat quan no absent.
• Una reacció en contra el positivisme.
• Una necessitat per una fe encara sovint que la ciència no pot donar veritats absoluts.
• El món tecnològic virtual crea confusió entre lo real i lo virtual.
• Que es culpen els científics del mal us o aplicació perjudicial dels invents.
• Que la percepció de perill creix quan les “amenaces” són invisibles (virus, nano-tecnologia,..)
• Que s’exigeix un risc cero de les tecnologies quan s’accepta un risc relatiu en altres activitats (conduir, fumar,..)

Tot plegat, malgrat les seves imperfeccions i, de vegades, actuacions interessades, els científics són cabdal per entendre aquest mon i les solucions dels problemes han de passar per les mans dels científics.

El dèficit de veritat

L'obsessió de tots els governs (local, regional, nacional, ..) és la necessitat de reduir el dèficit. La base és que "no podem gastar més del que guanyem". Si no, els nostres fills pagaran pel nostre malbaratament.

És impossible argumentar en contra d’això en termes generals. No obstant, les prioritats de la reducció del dèficit a través de la misèria en lloc d'imposar la reorientació de la despesa per maximitzar el benestar sembla ser una excusa per imposar dogmes neoliberals que no encaixen fàcilment amb els valors de la il·lustració de la tolerància, la justícia social i una creença en el progrés.

No obstant això, aquesta obsessió amb el dèficit fiscal i les mesures draconianes imposades per complir els objectius no té ressò en el dèficit real que ha existit per gairebé dues dècades i que realitment compromet el futur. Aquest és el dèficit ecològic, el fet que estem gastant els recursos a un ritme que la Terra no pot substituir i produint un excedent de residus i contaminació que no pot absorbir. Aquest és el veritable llegat que ens estem preparant per als nostres fills i néts. Si els governs estiguessin preocupades pel dèficit, no mirarien només al que les agències de qualificació estan dient sobre les seves finances, sinò estarien treballant per reduir el dèficit ecològic, de manera que la nostra societat funcioni de manera més eficient i, sí, sens dubte d'una manera més austera.

El dèficit fiscal té solucions. El dèficit ecològic també, però només si, i és un gran "sí", hi ha una acció concertada a escala mundial per fer les tisorades talls necessaries per evitar un dèficit que estarà fora de control en les pròximes dècades.

L’augment del nivell del mar, el canvi climàtic, extincions massives, l'esgotament dels recursos, inestabilitat i inseguretat en el subministrament d’aliments, energia i aigua són només algunes de les conseqüències de no abordar aquest problema. És urgent i omnipresent. És la nostra responsabilitat. Tots hem de reduir el nostre dèficit. I ara. Si no, el nostre llegat superarà la capacitat a pagar de les següents generacions.

La bomba atòmica - on, qui i quan?

Fascinant mapa amb temps de totes les explosions atòmiques des de 1945 a 1998: Un total de 2053, començant amb la prova "Trinitat" del Projecte Manhattan a prop de Los Alamos i concloent amb les proves nuclears del Pakistan el maig de 1998.

Substàncies químiques i l'obesitat

La revista The Ecologist publica sobre els vínculs entre substàncies químiques i l'obesitat i diabetis. Aquestes substàncies que es troben en plàstics, envasos, pesticides, mobles i cosmètics i en la indústria podrien estar alterant les cèl·lules del nostre cos, fent-nos més propensos a engreixar i desenvolupar la diabetis.

L'any passat, es van reunir més de 135 científics per avaluar els resultats científics que vinculen l'obesitat amb l'exposició a sis productes químics, metalls com arsènic i altres com el bisfenol A, compostos orgànics d'estany i ftalats, la nicotina, plaguicides i contaminants orgànics persisistents.

Van trobar proves per vincular el tabaquisme matern amb un major risc de sobrepès o obesitat en els fills, i evidència suficient per suggerir que altres substàncies químiques podria estar contribuint a l'epidèmia actual de diabetis.

Bruce Blumberg, de la Universitat de Califòrnia és un dels investigadors que estan estudiant com els productes quotidians poden provocar augments en el greix corporal.

Fins i tot ha encunyat el terme "obesogens" per descriure les substàncies trobades que provoquen l'augment de pes. La investigació existent l'obesitat a un desequilibri entre la ingesta d'aliments i la producció d'energia. No obstant això la investigació en obesogens suggereix que productes químics que alteren les hormones ajuden a crear més cèl·lules de greix en el nostre cos i permetre que els existents poden ser més grands.

Quines són aquestes substàncies?


La revista en publica una llista, que són-

• Organoclorats (pesticides i BPCs)
• Organofosfats (pesticides d'úsos no agrícols)
• Carbamats (en productes per l'agricultura i jardineria)
• Compostos orgànics d'estany (pesticides, biocides, tractaments per la fusta, PVC)
• Bisfenol-A (plàstics, fungicides, resines, tints)
• Ftalats (PVC, ampolles d'aigua, i altres productes plàstics)
• Retardants de flama polibromats (televisors, ordinadors, sofas, matalassos, carregadors)
• Benzopirè (mala combustió de combustibles fòssils)
• Dissolvents (adhesius, pegaments, rotuladors, pintures, productes de neteja, gasolina, perfums)
• Cadmi (fertilitzants, pesticides, bateries)
• Plom

És a dir, si has gunayat uns quilos de més durant les festes i no els pots perdre, pot ser que el teu cos ja no pot o no vol desfer-se del greix degut a les alteracions provocats per aquestes substàncies.

Podrem convertir tota casa nostra en una placa solar?

Investigadors a la Universitat de Notre Dame a South Bend, Indiana, han desenvolupat una pintura "solar" que teoricament podria aplicar-se a l'exterior d'un edifici i produir electricitat. Prashant Kamat, el professor al cap del projecte explica que;
"En incorporar nano-partícules productors d'energia, anomenades punts quàntics en un compost pastòs, hem fet una pintura solar d'una sola capa que es pot aplicar a qualsevol superfície conductora sense equip especial."
En la recerca pel nou material l'equip es va centrar en nano-partícules de diòxid de titani, que estan cobertes de sulfur de cadmi o seleniur de cadmi. Les partícules estan suspeses en una barreja d'aigua i alcohol per crear una pasta. Quan aquesta pasta s'aplica amb pinzell a un material conductor transparent i s'exposa a la llum, genera electricitat.
"La millora eficiència de conversió energètica de la llum que hem assolit fins ara és de l'1 per cent, la qual cosa està molt per darrere de l'eficiència habitual de 10 a 15 per cent per les cèl·lules solars de silici comercials", explica Kamat.
"No obstant això, aquesta pintura es pot fer de forma barata i en grans quantitats. Si som capaços de millorar l'eficiència, podrem fer una diferència real a satisfer les necessitats energètiques en el futur."
Així que potser en un futur pròxim, a més amés de triar el color al pintar la façana de casa nostra, haurem de dcidir si també aquesta repintada servirà per reduir la factura de la llum i fer-nos independents de la xarxa.

NASA: El canvi climatic pot portar grands canvis en els ecosistemes

Segons publica la NASA, a finals d'aquest segle, gran part dels ecosistemes actuals s'hauran transformat en coses totalment diferents. L'estudi mirava a les comunitats de flora i fauna millor adaptats a cada tipus de clima i després va combinar aixó amb les projeccions de canvi climàtic previstes per aquest segle. Aquesta informació ha permès projectar les transformacions que seguirien un augment de temperatura d'acord amb els pronòstics científics per les pròximes dècades.

Cliqueu al enllaç per veure la historia complerta (en anglès) i el mapa que il·lustra on seran més afectat per aquests canvis si no aconseguim establitzar el clima. A casa nostra els canvis serien profunds!

NASA: Climate Change May Bring Big Ecosystem Changes - NASA Jet Propulsion Laboratory