Heu pensat algun cop el perqué dels regals dels reis mags? L'or sembla bastant clar. Un metall preciós aleshores i ara. Un símbol de riquessa i esplendor. Però encens i mirra?
En part per ser una mica com les colonies i perfums d'avui dia- bones fragàncies, per hi ha més.
Tots dos son productos resinosos de petits arbres de la familia boswellia que creix a Somàlia i Etiòpia. Des de fa molts segles són reconeguts per les seves propietats medicinals. Els xinesos ho faie servir per tractar la lepra, el càncer i la gonorrea. Era utilitzat coma protecció contre la peste a l'Europa medieval i, a l'India, per curar o tractar l'artritis, la colitis ulcerosa, l'asma, la tinya, la diarrea i al disinteria.
Al segle 1 de la nostar era, el romà Plini el Vell feia servir encens per combatre l'enverinament amb circuta (abans de morir ofegat pels gassos emessos pel Vesuvi!). L'oli d'encens es feia servir per curar les ulceres i nafres.
I fins avui en dia. Però ara resulta que la demanda i la pressió ambiental estan portant l'encens cap a la desaparició. Sobrepastura, sequera, males practiques i falta de regulació són els factors que estan contribuint a que els arbres es moren. El fet de créixer en aquesta zona d'Àfrica complica les coses ja que sobretot Somàlia és un no-país i per tant és molt difícil, per no dir impossible, d'aplicar polítiques de conservació.
Així que, malgrat la seva riquessa com a font de tractaments médics i de usos cosmètics, sembla que l'encens podria acabar com només una part de la tradició de nadal i reis, uns noms que evoquen la memòria de un esplendor passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada