dimarts, 10 d’abril de 2012

Qui mata les abelles?

Des de fa anys hi ha una preocupacio per les abelles. En molts llocs del mon, s’ha hagut molts cassos de mort sobtada de colònies d’abelles sense cap explicació clara. I això ens hauria de preocupar perquè sense la seva pol·linització de les plantes i arbres, no tindriem gairebé ni fruites ni verdures i la cadena alimentària quedaria molt malmesa, eliminant la nostra capacitat de produir aliments. I com és que això passa?

Hi ha moltes hipòtesis – malalties, fongs, virus, un àcar, i fins i tot, les radiacions dels telèfons mòbils. Hi ha un altre que ressona des de fa temps- els pesticides. Logicament, si apliquem pesticides a les plantes per matar insects, no ens hauria d’estranyar que moren les abelles  també. Però, no. Les proves fetes fins ara no han mostrat que les dosis de pesticides trobades en l’entorn de les abelles podrien matar-les. I els productors de pesticides sempre es desmarcaven del problema a base d’aquestes proves.
Però ara, s’ha descobert que no cal que els pesticides maten per destruir les colonies. Només cal debilitar-les. La abella és un animal social que treballa en equip pel bé de la societat/colònia. I noves recerques han demonstrat que a dosis petites, una familia de pesticides neurotòxiques, els neonicotinoides, afectan la capacitat de les abelles de navegar fora del rusc i funcionar dins de la colònia. És com si a una població humana hagués una gran epidèmia de Alzheimer’s – amb la majoria de les persones incapaces de cuidar de si mateix, treballar o trobar el camí de casa una vegada fora. Una societat humana no duraria gaires dies així, i les de les abelles tampoc.
Grups de científics al Regne Unit i França han estudiat els efectes dels neonicotinoides, que s'utilitzen en més de 100 paisos en els cultius agrícoles i jardins. Els neonicotinoides investigats en dos articles publicats en la revista Science s'utilitzen en cultius com els cereals, la colza i el gira-sol.
Sovint, s'apliquen a les llavors abans de plantar. Així el plaguicida es troba en cada part de la planta per evitar les plagues d'insectes, com els áfidos. Però també entra en el pol·len i nèctar, que és com pot afectar a les abelles. Un altre conseqüència sembla ser que el número de reines també disminueix. En els experiments del David Goulson a la universitat escocesa de Stirling sobre un dels neonicotinoides anomenat imidacloprida, els ruscos contaminats només tenien unes  dues abelles reines en contra de les 14 de les colònies no afectades, Diu el Dr. Goulson, “L'ús d'aquests plaguicides està tan estesa que la majoria de les colònies d'abelles a les zones de cultius herbacis és probable que estiguin exposats a ells, pel que existeix la possibilitat que juguin un paper important en la supressió de les poblacions d'abelles en una escala bastant sorprenent.”
El grup de recerca francès va investigar l'impacte d'un neonicotinoide diferent, el tiametoxam, sobre la capacitat de les abelles de trobar el camí de tornada a la colònia després de sortir a la recerca d’aliments. Amb etiquetes petites a l’esquena de les abelles, van demostrar que un nombre significativament menor d’insectes van tornar si prèviament havien estat exposats a nivells de tiametoxam que es poden trobar al camp. L’investigador francès Henry Mickael de l'Institut Nacional Francès de Recerca Agrícola (INRA) en Avinyó va dir que, “El que trobem és que en realitat si les colònies estan exposades als pesticides, la població podria disminuir fins a un punt que es posaria en risc de col·lapse a causa d'altres factors d'estrès.”
“Fins avui, la majoria de les proves requereixen que les dosis trobades en la naturalesa no maten les abelles, però els processos d'autorització ignorar les possibles conseqüències per al comportament de les abelles, i esperem que els responsables seran més curosos.”
A nivell de la UE, la Comissió d'Agricultura i Desenvolupament Rural ha sol·licitat a la Comissió Europea que augmenti la investigació i elabori un pla d'acció per a la conservació de les abelles. Però malgrat això i una prohibició de les neonicotinoides a Alemanya, França i Italia, les empreses productores no semblen disposades a admetre que aquests productes són un risc per les abelles i per tant, a la alimentació humana. Al menys, no directament.
El web de Bee Life el 30 de març d’enguany va esmentar que l’empresa Bayer comercialitza un producte contra les termites amb el nom de Premise200SC a base de imidacloprida, i la informació publicada per l'empresa alemanya descriu un process molt semblant als resultats dels estudis publicats a Nature. La empresa explica com el producte actua en aquestes paraules-

“Les termites són susceptibles a malalties o fongs trobats a terra. Una part principal del seu mecanisme de defensa són els seus hàbits de neteja, el que permet a les termites desfer-se de les espores de fongs abans que aquestes germinen i causen malaltia o mort. El Premise 200SC plus Nature interfereix amb aquest procés natural mitjançant la reducció de les defenses naturals.
Què és el Premise 200SC plus Nature?
Baixes dosis de imidacloprida a la zona tractada desorienten a les termites i les fa deixar el seu comportament natural de neteja. La neteja és important per a les termites per protegir-se dels fongs patògens del sòl. Quan les termites deixen de netejar-se, els fongs que ocorren naturalment a terra ataquen i maten les termites. Imidacloprida fa els fongs 10.000 vegades més perilloses per les termites. La naturalesa ajuda a imidacloprida a donar un control inigualable. Aquest control es diu Premise 200SC plus Nature”.

O sigui, explica com el imidacloprida ataca un insecte social, la termita, per via neuronal, debilitant la seva capacitat de autoprotegir-se mitjançant els comportaments socials, però la mateixa indústria nega que aquesta classe de productes afecten un altre classe d’insecte social: les abelles. Per la boca mor el peix!

I que podem fer? En paraules de Mai Berenbaum, director d’entomologia a la Universitat d'Illinois i expert en aquest camp, “No hi ha dubte que els neonicotinoides s'utilitzen sense cura, per no dir més”
“Cinquanta anys d'experiència hauria de haver-nos ensenyat que l’ús excessiu d’una sola classe de compostos és una pràctica intrínsecament insostenible, i que el pre-tractament de les llavors, quan els problemes de plagues poden ni tan sols ser presents, és increiblement imprudent.”
Donat que els jardins i parcs, amb la seva varietat de plantes, poden ser reserves interessants per les abelles, potser un primer pas seria fer cas al Dr. Goulson. Va dir, “Personalment m’agradaria prohibir els insecticides per complet als jardins” i afegeix que “Hi ha poques plagues serioses d'insectes en la jardineria, i si les roses tenen unes quantes pulgons, no és gran cosa.”
A decidir, sense una prohibició és poc probable que es deixa d'utilitzar aquests productes al camp, però tots podem eliminar-los de casa nostra. És en el nostre propi interès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada